Dilluns passat el BCE va venir en ajuda de l’Estat espanyol

El BCE va salvar el dilluns a Espanya d’una fallida econòmica.  Es van produir vendes massives de deute, que va comprar el Banc Central Europeu. La seua intervenció va evitar una “tempesta financera” que hauria disparat la prima de risc espanyola. Ho ha reconegut en privat un ministre econòmic de Mariano Rajoy. La inestabilitat a Grècia va posar aquest dilluns a Espanya a la vora d’una “tempesta financera”. Només l’actuació del BCE va aconseguir compensar les vendes massives de deute espanyol que es van produir com a conseqüència de l’esclat de la crisi grega.

El presidente del BCE, Mario Draghi, y el ministro de Economía, Luis de Guindos. El presidente del BCE, Mario Draghi, y el ministro de Economía, Luis de Guindos.
El Govern sosté públicament aquests dies que els espanyols poden estar tranquils perquè Espanya està “blindada” davant un procés de contagi de Grècia. Així s’han vingut expressant davant els mitjans el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre d’Economia, Luis de Guindos, des de la reunió amb caràcter d’urgència de la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics convocada aquest dilluns en La Moncloa. En totes les seues compareixences, els ministres insisteixen que el principal pla de contingència d’Espanya són les reformes i les polítiques serioses que s’han aplicat durant els últims anys.
Doncs bé, açò no és del tot cert. Segons han relatat al Confidencial Digital fonts properes a un dels ministres econòmics del gabinet de Rajoy, la preocupació del Govern és “màxima”, malgrat els obligats missatges de tranquil·litat que els membres de l’Executiu. “Ara no es pot fer una altra cosa que calmar a la població”, admet en privat el ministre. Però adverteix de l’escenari viscut a Espanya durant la jornada del dilluns: un autèntic horror. Reconeix que va poder haver sigut un “vertader infern”, a causa de la cascada d’ordres de venda de deute espanyol que es van succeir. Només la intervenció del BCE va evitar una “tempesta financera” i va minimitzar considerablement el càstig sobre el país.

Espanya, a la vora d’una “tempesta financera”

Doncs bé, açò no és del tot cert. Segons han relatat al Confidencial Digital fonts properes a un dels ministres econòmics del gabinet de Rajoy, la preocupació del Govern és “màxima”, malgrat els obligats missatges de tranquil·litat que els membres de l’Executiu. “Ara no es pot fer una altra cosa que calmar a la població”, admet en privat el ministre. Però adverteix de l’escenari viscut a Espanya durant la jornada del dilluns: un autèntic horror. Reconeix que va poder haver sigut un “vertader infern”, a causa de la cascada d’ordres de venda de deute espanyol que es van succeir. Només la intervenció del BCE va evitar una “tempesta financera” i va minimitzar considerablement el càstig sobre el país.

Les compres de bons del BCE van resultar claus

Aquest ministre reconeix que la presència del BCE com a comprador va permetre que les vendes dels inversors es compensaren amb l’adquisició de bons per part del banc central. Aquesta actuació va garantir que es creuaren ordres de compra amb l’onada de vendes.
D’aquesta manera, l’organisme que presideix Mario Draghi va aconseguir contenir el primer gran efecte contagie. Va evitar una espiral de desconfiança a Espanya que hauria disparat la cosina de risc i la rendibilitat del bo.

Els indicadors no van reflectir la volatilitat

Segons les fonts consultades, aquesta actuació explica precisament que aquests dos indicadors no experimentaren un repunt molt major. L’obertura de la sessió apuntava aquest dilluns al fet que seria la pitjor en anys. La prima de risc espanyola es disparava fins als 190 punts, un avanç de 65 punts, que reflectia que els moviments del mercat en els primers minuts de cotització estaven sent molt bruscs. Però l’escenari de pànic només va durar uns minuts i es va ser alleujant al llarg de la jornada, atenent als indicadors que es van registrar al tancament de la sessió.
El mercat de bons es va mantenir també estable durant la jornada del dimarts: compra de deute alemany com a refugi i venda dels bons a 10 anys en països perifèrics com Espanya, Itàlia i Portugal.

Les Corts, a proposta del tripartit, pugen un 19,3% les subvencions fixes als partits

Les Corts Valencianes han establit la subvenció que percebrà cada grup parlamentari, a proposta de PSPV, Compromís i Podemos. Es contempla una quantitat fixa, de 10.500 euros mensuals per grup parlamentari, i dos variables: el nombre de diputats (rebran 1.400 euros per cada diputat) i el personal contractat en el grup (a raó de 1.022,63 euros per mes i diputat), segons l’acord de la Mesa que publica avui el Butlletí Oficial de les Corts. La subvenció que s’havia aprovat pels anteriors representants polítics per a 2015 contemplava un fix de 8.473,98 euros per grup parlamentari i una variable d’1.588,51 euros per diputat obtingut.
En total, en el que queda d’any s’abonaran 292.340,37 euros cada mes de subvenció als cinc grups parlamentaris, la qual cosa suposa un total d’1.939.191,11 euros.
En virtut de la modificació introduïda ara, el grup popular rebrà cada mes una subvenció fixa de 10.500 euros, a la qual sumarà 43.400 euros (de multiplicar els seus 31 diputats per 1.400 euros) i 31.701,53 euros per contractació de personal (de multiplicar els 31 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa un total mensual de 85.601,53 euros.
El grup socialista sumarà a la subvenció fixa de 10.500 euros mensuals 32.200 euros pel nombre de diputats (té 23 diputats, multiplicats per 1.400 euros) i 23.520,49 euros per contractació de personal (23 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa un import total de 66.220,49 euros al mes.
El tercer grup amb major representació, Compromís, percebrà cada mes, a més dels 10.500 euros de subvenció fixa, 26.600 euros pel nombre de diputats (19 per 1.400 euros) i 19.429,97 per contractació de personal (19 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa 56.529,97 euros mensuals.
Finalment, tant Ciudadanos com Podemos, que tenen el mateix nombre de diputats, comptaran amb una assignació mensual cadascun d’ells de 10.500 euros, als quals sumaran 18.200 euros per nombre de diputats (13 per 1.400 euros) i 13.294,19 euros per contractació de personal (13 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa 41.994,19 euros al mes.
En el semestre que va de l’11 de juny al 31 de desembre pròxim, el PPCV percebrà una subvenció total de 567.823,48 euros, el PSPV 439.262,58 euros, Compromís 374.982,13 euros, i Ciudadanos i Podemos 278.561,46 euros cadascun d’ells.
D’altra banda, la Mesa de les Corts ha acordat una delegació de competències en matèria de despesa, amb la finalitat de “agilitzar la gestió econòmica de l’administració” de la Càmera i reservar a la Mesa de les Corts l’exercici d’aquelles que són necessàries per a adoptar les decisions “de major importància econòmica”.

Mitjà per la República Valenciana