Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València

1.- Sobre el Jardí Botànic:
Entenem que el complex del Botànic ha de tenir un tractament integral on convisquen societat i universitat, ciutat i cultura. El jardí històric és una de les joies de la botànica valenciana i europea, per la qual cosa mereix especial valoració. L’entorn urbà confrontant és d’una qualitat també excepcional: l’església de Jesuïtes, Sant Sebastià amb la cúpula el Pare Tosca i el propi Jardí de les Hespèrides, premi de Paisatgisme de la Comunitat Valenciana i assenyalat en totes les guies estatals i estrangeres com un dels jardins hesperidis més atractius, envolten al Botànic i ho qualifiquen espacialment.botanic Continua la lectura de Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València

I si hi haguera noves eleccions? l’opinió d’un afiliat al BLOC

I si hi haguera noves eleccions?

Foto: RTVE
Diria que ens hem felicitat, i amb raó, en vore ahir a Mónica Oltra i a Joan Baldoví reunir-se amb el candidat socialista a president, Pedro Sánchez, i presentar-li una agenda política valenciana i un model d’actuació: l’acord del Botànic. Si finalment Sánchez reïsquera i poguera esdevindre president, tinc la corada que superarà les expectatives que hi teníem depositades –probablement perquè en cap moment no van ser excessivament altes.causrbtwiaaaj-r

Ens n’hem felicitat, deia, perquè, de sobte, sense estar-hi gens acostumats, hem assistit a un fet que podem qualificar d’inèdit: una força estrictament valenciana és fonamental per a la governabilitat de l’estat espanyol. Això és possible, sens dubte, gràcies a la decisió que va prendre Compromís de convertir-se en el cap del grup mixt, en comptes d’ajupir-lo –el cap– i ser cua –compartida amb gallecs i catalans, una tricoàlia, si se’m permet la broma a partir de bicefàlia– del grup d’Iglesias.
L’estatus, doncs, que atresora Compromís a hores d’ara és molt sòlid: amb un PP en descomposició vertiginosa al País Valencià, s’han erigit, amb els seus 4 diputats (juntament amb Baldoví, Marta Sorlí, Enric Bataller i Ignasi Candela) i gràcies a la convicció que han mostrat, en l’antítesi d’eixe partit corrupte –presumptament, és clar– que de tanta podridura –presumpta– cau a trossos mentre ho empudega tot. És a dir, hui dia, a Espanya, hi ha dos visions dels valencians, dos visions genèriques que es contraresten, com una fotografia i el negatiu: Compromís, com a símbol de la dignitat; i el PP, com a símbol de la decrepitud.
Són símbols, insistisc, perquè en el terreny de la dignitat també hi juga, i amb gran solvència, eixa Esquerra Unida representada per Ignacio Blanco i que ha permés il·luminar esta vergonya que és l’operació Taula i que hauria de ser el sepeli del PP durant dècades o per sempre més. O també eixe PSPV de Ximo Puig, que tan distant i distint em sembla de totes les rèpliques socialistes del sud, les que parlen per boca de Page, de Vara o de Díaz i són nacionalistes –espanyoles, i tant–, catòliques fervents i admiradores de l’statu quo –que tant rèdit els donava i que aspiren llegament a conservar.
Atesa, doncs, esta confrontació entre les dos visions valencianes: Compromís d’una banda, el PP descompost de l’altra –ausades, una reductio in terminis en tota regla, però que pareix funcionar–, cal fer-se la pregunta amb què titulem este article. I si es repetiren les eleccions? Què? El terrabastall al País Valencià deu ser d’una magnitud tal que no pareix forassenyat intuir una hecatombe per al partit –presumptament– podrit –per molt que els nostres conciutadans sempre estan en disposició de sorprendre’ns–. Davant d’eixa tessitura, què hauria de fer Compromís? Repetir coalició amb Podemos?
Eixa hipòtesi no es pot descartar, més si tenim en compte que dins de Compromís hi ha opinions legítimes molt sòlides tant en un sentit, com en l’altre. Tot i això, cal exposar un detall: si bé des de les files valencianistes s’ha evitat en tot moment de catalogar com a traïció l’espantada dels diputats de Podem de la coalició És el Moment, des d’ací no puc evitar llançar esta reflexió: si Podemos no ha sigut capaç de complir el que va firmar davant de notari, hem de creure que sí que complirà les seues promeses?
Si més no, l’experiència ens fa ser-hi escèptics, encara que això, al meu parer, no ha de ser determinant a l’hora de reeditar –o no– el pacte preelectoral. En encertada comparació del vicealcalde de Castelló, Enric Nomdedéu, això era com el blablacar, una manera d’anar a Madrid compartint cotxe i, després, cadascú faria via pel seu compte. Al bell mig de la diana.
Per això, si ara Sánchez no poguera constituir govern, no sembla dolent –almenys, no sembla més dolent que al desembre– refer la coalició, això sí, amb un parell de matisos que caldria preestablir:

  1. Que la sucursal valenciana de Podemos es registrara jurídicament de manera independent (no sé, PodemPV?) i això evitaria, sí o sí, cap dubte d’interpretació del reglament del Congrés per a constituir grups parlamentaris.
  2. Que la distribució dels llocs de la candidatura es fera d’acord amb el resultat de les eleccions autonòmiques, de manera que el 5é lloc de València corresponguera a Compromís –i no a un paracaigudista que no ha eixit ni en les fotos de grup–; i que a Alacant s’alterara la cremallera i els llocs imparells foren de Compromís i els parells de Podem.

Al costat d’això, caldria polir algunes qüestions, com la incorporació d’Esquerra Unida a la candidatura o la inclusió de la papereta del Senat en el mailing –que no es va fer al desembre i, ben probablement per això, els quarts senadors de Castelló i Alacant no van correspondre a Compromís–. Amb estes premisses, el pacte generaria menys reticències i, certament, acabaria sent molt més efectiu.

Bens dels diputats espanyols: Tardà més ric que Homs

El Congrés fa pública la declaració de béns dels seus diputats
La superhipoteca de Rivera, el Peugeot 205 d'Errejón i els terrenys de Baldoví

EL PERIÓDICO / BARCELONA / Dijous, 4 de febrer del 2016 – 16:28 
Molts dels diputats del Congrés tenen bona part del seu capital invertit en totxo. Abunden també els plans de pensions i no tots tenen cotxe. Almenys així consta en la declaració de béns que ses senyories han entregat al Congrés.
Així, el president de la Cambra, Patxi López, declara 100.584 euros en dipòsits bancaris i 11.421 euros en un pla de pensions, 34.787 euros en accions d’entitats bancàries, dels quals 20.561 corresponen a títols de la BBK i 14.226 del BBVA. Posseeix a més una vivenda a Biscaia i un pis a Cantàbria, tots dos en règim de participació en els guanys.
El seu antecessor, Jesús Posada, té 83.800 euros en comptes corrents, 200.349 euros en fons de pensions, així com accions de bancs i empreses valorades en 279.087 euros. Té una vivenda habitual, una altra d’estiueig, locals comercials i prats a Sòria, tots heretats, així com una finca a Ciudad Real, també heretada. Com a curiositat destaca que compta amb una acció del Numància Club de futbol valorada en 576,97 euros, i que no té vehicle propi.
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, declara que disposa de 794.837, entre comptes corrents (20.462 euros) i fons d’inversió (401.940 euros), a més de 226.503 euros en accions que cotitzen en Borsa i 145.932 euros en plans d’estalvi.
A més de la seva vivenda habitual a Madrid, el líder del PP posseeix un apartament amb plaça de garatge i una oficina a Pontevedra així com un altre apartament a Madrid. A aquests tres immobles se suma el 25% d’un apartament a les Canàries, comprat també en règim de participació en els guanys.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, disposa de 17.902 euros en dipòsits bancaris i 5.980 euros en accions, a més de 86.316 en un pla de pensions i 14.525 euros en un pla de previsió social de les Corts. A més, posseeix un cotxe, una vivenda i el 50% d’una altra, així com un garatge i la meitat d’un altre.
El secretari general socialista està pendent d’amortitzar 113.234 euros d’un préstec hipotecari de Bankia, que aquesta entitat li va concedir el 2008 per un import total de 159.300 euros.
Pablo Iglesias, líder de Podem, ha declarat al Congrés que posseeix 112.432 euros en comptes corrents. Segueix amb els mateixos béns que quan va accedir com a eurodiputat al Parlament Europeu: una vivenda rústica a Àvila, valorada en 13.487 euros, i una motocicleta de 2.670 euros. El seu company de partit, Iñigo Errejón, constata 57.334,19 en comptes corrents, dipòsits i fons d’inversió, i un automòbil Peugeot 205 de color negre.
El diputat canari de Podem Alberto Rodríguez, conegut per l’atenció que van suscitar les seves rastes en la sessió constitutiva del Congrés, únicament declara un saldo al seu compte corrent de 10.228 euros, sense béns immobles, vehicles o altres possessions.
Per la seva part, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va guanyar 74.845 euros com a diputat del Parlament, als quals va sumar 3.225 euros pel lloguer d’una vivenda i 1.500 en concepte de drets d’autor. Posseeix el 50 % de dues vivendes a Barcelona, un Volkswagen Golf i una moto Yamaha FZ-1, i deu 361.800 euros en hipoteques. El portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, és dels pocs que no posseeixen una vivenda en propietat. El seu saldo bancari va ser el 2015 de 21.759 euros i té dos préstecs personals, pels quals deu 117.887 euros, i un BMW 525 dièsel.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, disposa de 189.426 euros en un fons de pensions, així com 167.209 euros en comptes corrents i imposicions a termini fix i el 50% de dues vivendes i una plaça de garatge a Barcelona. Té un Toyota Corol·la de l’any 2008 i no té deutes, segons fa constar en la seva declaració de béns.
El cap de files de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ressenya en la seva declaració un saldo bancari de 14.632 euros, la seva casa de Barcelona, de la qual és propietari en un 50%, i una hipoteca de 165.000 euros, dels quals li falta pagar 77.348 euros. No té cotxe propi.
Alexandra Fernández, portaveu d’En Marea, la confluència gallega de Podem, només disposa d’un saldo en dos comptes corrents per valor de 1.678,94 euros, i tampoc té casa ni vehicle propi.
En canvi, el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, té 22.433 euros en el banc, dos cotxes -un Renault Scenic de 2006 i un Dacia Docker de 2014- i posseeix part de diversos béns immobles.Es tracta de tres vivendes, un traster i un solar a València, així com un camp de tarongers, un altre d’arròs i un tercer de palmeres a la mateixa província, encara que no té la totalitat d’aquestes propietats.Compta amb dues hipoteques, de les quals li falta per pagar 5.686 euros i 83.585 euros, respectivament.
La publicació dels béns permet també conèixer els d’un dels parlamentaris que van generar més polèmica a l’inici de la legislatura, el del Grup Mixt Pedro Gómez de la Serna, elegit en les llistes del PP. Declara 464.834 euros per la propietat del 51 % de la societat Scardovi i posseeix un automòbil BMW 525, dues parcel·les a Càceres -de 44.000 i 27.000 metres quadrats-, el 51% d’un cèntric pis a Madrid i la sisena part d’altres dos, així com el 51% d’una vivenda rústica a Basardilla (Segòvia).

Homenatge a Virtudes Cuevas

virtudesVIRTUDES CUEVAS

Lluitadora republicana que s’exilià a França en finalitzar la Guerra Civil espanyola, s’incorporà a la ressistència contra els nazis en el país veí, i acabà deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on fou companya i amiga de Geneviève de Gaulle, neboda del general. Poc abans de morir, Virtudes deixà en herència al poble de Sueca una casa amb la finalitat que aquesta es convertira en un museu antifeixista: la principal i primera raó de ser del Fòrum és precisament fer que la seua voluntat s’acomplisca:
http://www.forumvirtudescuevas.org/p/inici.html

AMADO GRANELL

Va ser un militar valencià del segle XX. Va participar en la Guerra Civil Espanyola enquadrat en l’Exèrcit Popular de la República i va passar després al nord d’Àfrica, on es va enrolar en la Legió Estrangera Francesa que va combatre a l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Va encapçalar la columna de vehicles de la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada que, integrada per republicans espanyols, va ser la primera unitat militar aliada que va entrar en París després de la seva ocupació per la Wehrmacht.[1] Com a tal, va aparèixer en la portada del diari Libération l’endemà de l’Alliberament de París, reunit amb els líders de la resistència francesa:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Amado_Granell_Mesado

Hemeroteca: Els espanyols i l’article 99 de la Constitució

Els espanyols i l’article 99 de la Constitució
mapa1812 Els espanyols –no confondre, diguem-ne, amb asturians, castellans o andalusos– , és a dir les persones que voluntàriament s’adscriuen, amb emoció o indiferència, a un Estat que predica i intenta construir, no sense dificultats, una ‘identitat espanyola’, tenen feliçment per a ells, des de 1812, un nom que els identifica: Nació espanyola i un subjecte de sobirania que pretén ser-ho, però que com veurem més endavant per l’article 99 de la Constitució de 1978, no ho és: el ‘poble espanyol’. Continua la lectura de Hemeroteca: Els espanyols i l’article 99 de la Constitució

Recordant Constantí Llombart

cllombart
Constantí Llombart, bust en bronze, obra de Ramón Andrés Cabrelles (1869-1957), realitzat en 1928 per la Societat de Amadors de les Glòries Valencianes. Promogut per la Societat “Lo Rat Penat” de la qual va ser fundador per a commemorar el 50 aniversari de la seua fundació. El seu nom autentique era Carmelo Navarro Llombart (1848-1893). Cabrelles va realitzar un retrat real del personatge. El bust apareix sobre un pilar i davant un respatler de pedra. En el pedestal figuren en bronze un rat penat i l’escut de València. Porta la següent inscripció: “Tot s’ho mereix València. Per València tot. Fon són lema”. La citada escultura de l’activista i escriptor valencià Constantí Llombart es troba en el Jardins del Real – Vivers de València. Foto d’Antonio Marín Segovia

“La preparació de Llombart no era certament la més adequada per a encarar tots els treballs que dugué a terme, perquè en els estudis regulars no havia passat de les primeres lletres. Així, era molt fàcil als seus opositors, que el menyspreaven sempre, mirar-lo per damunt del muscle. … El que hem de valorar, ara mateix, és l’energia del personatge, la seua decisió d’enfrontar-se sense recursos propis, gairebé sense ajut de ningú, amb una situació adversa. I d’enfrontar-s’hi continuadament, amb tenacitat.
Fou un home d’una tenacitat envejable, que només es veié recompensada pel bon record que va deixar entre alguns joves que van rebre de LLombart una influència o altra”
Vicent Ventura

Mitjà per la República Valenciana